Traductor

Mapa del lloc




Amb més de cent entrades, cal millorar l'organització. S'ha afegit la pestanya superior "Mapa del lloc" que us serà d'utilitat per accedir a les entrades del vostre interés.

Creative Commons i educació (III): Exemples d'ús.





Creative Commons i educació s'estructura en tres apartats que corresponen a tres entrades distintes per tal de facilitar la lectura, podeu accedir a cadascun triant l'enllaç corresponent:

  1. Les Llicències Creative Commons: origen, característiques i tipus
  2. Ús educatiu de les llicències Creative Commons
  3. Creative Commons: Exemples d'ús.


3. Creative Commons: Exemples d'us.

Utilització de materials i recursos

És molt important que els alumnes s'acostumen a citar les fonts dels seus treballs. De vegades resulta complicat anar afegint referències en les imatges, els vídeos o els arxius d'àudio. Una solució senzilla passa per escriure l'adreça de la pàgina de la que s'ha obtingut la informació.

De vegades es desconeix el tipus de llicència baix la qual s'ha publicat una determinada obra. Un exemple són els vídeos de Youtube que no estan marcats amb cap tipus de llicència CC. En aquest cas es mantenen els enllaços a l'obra i a l'autor o autora, escrivint al final el nom de la plataforma.


Exemples:

Cita de la font
Entrada "Primer homenatge a la novel·la de Tombatossals".
Bloc Tombatossals. Alumnes del Tercer Cicle de Primària. CEIP Tombatossals de Castelló.

Imatge 


Text
Un arbre és una planta capaç de créixer a més de cinc metres d'altura gràcies a una estructura que forma un tronc, i eventualment ramificacions anomenades branques. Els arbres són plantes perennes que en general viuen molts anys. En el sentit botànic, els arbres són plantes amb fusta veritable. La fusta, coneguda també com a xilema secundari, és produït per una capa de cèl·lules, el càmbium vascular, situada sota l'escorça.
Viquipèdia. CC BY-SA 

Vídeo


Día del árbol. Sali Vaqueiro. Youtube.

Àudio

Instrumental Tree. Cardiocard. CC BY 




Producció de materials i recursos


Llicències en suport físic

En tots els centres educatius es produeixen al llarg del curs diferents materials amb intencionalitat diversa. Podem trobar llibres, cartells, fullets o comunicats/circulars. Depenent de l'espai, la inclusió del tipus de llicència triat serà més o menys complicada. En qualsevol cas s'inclourà l'autor/autors, l'any, el tipus de llicència i l'enllaç a la pàgina que explica les característiques de la llicència baix la qual es publica el material. Sempre es pot utilitzar un codi QR que facilite l'accés a la informació.

Alguns exemples:

DeTicDeT@c. 2013. Alguns drets reservats. Consulteu les condicions de la llicència en http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/deed.ca

  DeTicDeT@c. 2013. http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/deed.ca


Codi QR amb els símbols de CC
Codi QR amb els símbols de CC BY-NC-SA
Codi QR sense els símbols de CC
Codi QR sense els símbols de CC BY-NC-SA


Les següents entrades d'aquest bloc poden ser útils per tal de generar codis QR:




Llicències en suport digital

Poden utilitzar-se en un entorn general com pot ser un bloc o una pàgina web i en entorns més específics com per exemple textos, arxius d'àudio, arxius de vídeo o presentacions.

En el cas d'incloure el tipus de llicència en una pàgina web o un bloc, abans cal triar les característiques desitjades mitjançant l'eina "Tria la teua llicència" que ofereix CC. Després, simplement caldrà inserir el codi html proposat. Un exemple: Les Partides de Castelló - Almalafa

En el cas de pàgina web o bloc, la llicència afecta a la totalitat del que es publica.

Si s'opta per incloure el tipus de llicència en obres més específiques, tenim diferents opcions:

Arxius de text (també PDF)
Inserir enllaços amb accés a les característiques de la llicència baix la que es publica l'obra.
Arxiu de text publicat al bloc DeTicDeT@c per tal de servir d'exemple d'ús de les llicències Creative Commons en educació. És important que els alumnes valoren el treball i l'esforç dels altres i que la tasca d'investigació i creació vaja més enllà d'una combinació més o menys encertada dels elements trobats aleatòriament en Internet.
DeTicDeT@c. 2013. Alguns drets reservats. CC 4.0 BY-NC-SA.
Veure exemple PDF


Imatges
Incloure marques d'aigua amb les que l'usuari puga identificar el tipus de llicència




Arxius d'àudio
Malgrat que, en el moment de crear l'arxiu mp3 per exemple, es poden incloure les dades relatives a l'obra i a l'autor com a metadades de l'arxiu, la millor opció és incloure una introducció que indique les característiques de la llicència. Podcasting Tools de Creative Commons proposa alguns exemples.


Arxius de vídeo
A l'igual que els d'àudio, els arxius de vídeo també poden contenir metadades amb informació relativa a la llicència. És interessant inserir una introducció que informe dels permisos baix els que es comparteix l'obra. CC video bumpers recull les plantilles oficials de CC. Més exemples d'ús: User submitted bumpers.



Presentacions
Pot ser siga el mitjà més emprat en les produccions educatives. Les presentacions resulten senzilles de realitzar, tenen una estructura simple i permeten publicar amb facilitat.
Tal i com s'ha indicat per als arxius d'àudio i de vídeo, és interessant incloure una diapositiva que informe de les característiques de la llicència.

Veure exemple de presentació 

En qualsevol cas, tant en els arxius d'àudio, en els de vídeo com en les presentacions, és important que el centre educatiu cree introduccions personalitzades que encapçalen totes les produccions. 


Font:
http://www.sideleft.com/guia-creative-commons/#marcaje

Creative Commons i educació (II): Ús educatiu de les llicències CC





Creative Commons i educació s'estructura en tres apartats que corresponen a tres entrades distintes per tal de facilitar la lectura, podeu accedir a cadascun triant l'enllaç corresponent:

  1. Les Llicències Creative Commons: origen, característiques i tipus
  2. Ús educatiu de les llicències Creative Commons
  3. Creative Commons: Exemples d'ús


2. Ús educatiu de les llicències Creative Commons.

L'ús educatiu de les llicències Creative Commons pot contemplar-se des de dues vessants:


Cerca i utilització de materials i recursos.

En la realització d'activitats educatives adreçades a la investigació o a la producció, s'empra Internet per a buscar articles, fotografies, vídeos o música. La majoria de vegades, per no dir totes, aquesta exploració es redueix a escriure la paraula o paraules clau en un cercador i anar triant d'entre el que se'ns ofereix sense haver-nos plantejat que les imatges, els articles o els vídeos són propietat dels seus autors i que, de vegades, tenen limitat el seu ús.

Freqüentment, des de les aules d'informàtica dels centres educatius, s'insta inconscientment a cercar i emprar qualsevol tipus de material o recurs, aquesta circumstància té com a immediata conseqüència el menyspreu de l'esforç i la indiferència cap al treball dels altres.

La solució passa per proposar als alumnes eines que possibiliten d'una manera senzilla l'ús d'obres degudament llicenciades per a la reutilització, la difusió o la modificació.

Des de Creative Commons s'ofereix la possibilitat d'emprar un cercador que permet trobar, triant entre diferents plataformes, el recurs desitjat amb les condicions adequades. Aquesta eina pot integrar-se en la pàgina del centre per tal de que els usuaris puguen gaudir d'un accés senzill.







Producció de materials i recursos

Tant el professorat com l'alumnat realitzem produccions amb diferents objectius. Els mestres dissenyem i publiquem treballs d'investigació, de reforç, d'ampliació, de recolzament, de difusió. Els alumnes creen i publiquen majoritàriament treballs relacionats amb determinats continguts curriculars o directament lligats a l'àmbit d'expressió de les llengües objecte d'aprenentatge.

En tota tasca de producció es combinen recursos propis amb recursos aliens dotats de la llicència corresponent. És important que es determine amb claredat els permisos que es concedeixen sobre l'ús de l'obra realitzada. Aquesta tasca es pot realitzar senzillament des de la pàgina de Creative Commons, simplement s'ha de triar entre les opcions proposades per tal d'obtenir la icona CC i els enllaços que especificaran el tipus de llicència amb la que es publica l'obra.





A l'hora d'utilitzar recursos aliens amb llicència CC cal tenir present:

Reproducció digital d'una imatge.
El peu ha d'incloure el nom de la foto, el nom de l'autor o autora i el tipus de llicència (per exemple: CC BY-SA 4.0). El nom de la imatge i el tipus de llicència han d'enllaçar amb el lloc de publicació i la descripció de la llicència respectivament.

Reproducció no digital d'una imatge
El peu inclourà les mateixes dades que abans però com no és possible l'enllaç, s'indicarà l'adreça web tant del recurs com de la descripció de la llicència.

Cita d'un text
En el cas d'un article, tant si es tracta d'una reproducció amb suport digital com si la reproducció és en paper, cal incloure de manera ben visible,  el nom de l'autor, l'adreça on es pot trobar l'article a Internet i el tipus de llicència CC.

Altres materials
Quan s'empren arxius d'àudio o de vídeo és important incloure les dades anteriors en un lloc ben visible del bloc, la pàgina, l'entrada o la publicació digital.





Font:
Seminari Creative Commons. CENT (UJI) CC BY-NC-SA 3.0
Drets d'autor i propietat intel·lectual en entorns digitals. Com citar documents en Creative Commons. Jordi Graells. (2007) CC BY 2.5 - Baixeu el PDF

Creative Commons i educació (I): Les llicències CC





Creative Commons i educació s'estructura en tres apartats que corresponen a tres entrades distintes per tal de facilitar la lectura, podeu accedir a cadascun triant l'enllaç corresponent:

  1. Les Llicències Creative Commons: origen, característiques i tipus
  2. Ús educatiu de les llicències Creative Commons
  3. Creative Commons: Exemples d'ús


1. Les llicències Creative Commons.

L'origen de les llicències Creative Commons es troba en el naixement, a partir del moviment de programari lliure (anys 80), del Copyleft front al ja existent Copyright. Aquest nou tipus de llicència ofereix la possibilitat de copiar, difondre, modificar i fer un ús comercial d'una obra sense renunciar a cap tipus de protecció legal.

Basat inicialment en l'entorn més immediat del programari, poc a poc evoluciona i, amb el naixement del moviment de Cultura Lliure a principis dels anys 2000, apareixen noves fórmules que traslladen el Copyleft a la música, la literatura o la fotografia.

L'any 2002 ja es disposa de l'edició 1.0 de les llicències Creative Commons. Un any abans, als Estats Units, es crea l'organització que impulsa el projecte. L'objectiu principal és oferir suport tècnic i legal a un moviment que defensa la necessitat d'accés universal a la investigació, l'educació i la participació cultural com a model de creixement, innovació i desenvolupament.

El projecte de Creative Commons a Espanya s'inicia el febrer del 2003 quan la Universitat de Barcelona va optar pel sistema de llicències que utilitzava el MIT (Institut de Tecnologia de Massachusetts). Des d'aquest moment, la UB encapçala el projecte d'adaptació de les llicències a Expanya. Des de l'1 d'octubre de 2004, disposem de les llicències CC adaptades a la legislació espanyola. Actualment disponibles en castellà, català, asturià, eusquera i gallec.

Recentment tenim a l'abast la versió 4.0 de Creative Commons amb millores com llicències d'àmbit global i més fàcils d'entendre, correccions de la violació no intencionada de la llicència o la inclusió de les bases de dades (Creative Commons 4.0).

Les llicències CC funcionen de forma semblant a un avís legal amb les següents característiques:

  • La utilització és completament gratuïta.
  • No és necessari registrar l'obra en cap dipòsit digital específic de Creative Commons.
  • No suposen cap tipus de registre de la propietat intel·lectual.
  • Serveixen per tal d'expressar els usos que permet l'autor sobre la seua obra a la resta d'usuaris, no els usos que ell mateix es disposa a fer de la mateixa.
  • Se centren en l'exercici dels drets d'explotació.
  • Només l'autor pot decidir el seu ús.
  • L'autor ha de concentrar i mantenir la total titularitat dels drets d'explotació de l'obra.
  • L'usuari que decideix utilitzar una obra amb llicència CC es compromet a acceptar i respectar les condicions establertes per l'autor.
  • En cas d'incompliment o infracció d'una llicència CC, l'autor, haurà d'anar als tribunals i podrà demandar tant per infracció de la propietat intel·lectual com per incompliment contractual, ja que la llicència crea un vincle directe entre l'autor i l'usuari.
  • Aquestes llicències no substitueixen ni minven els drets que la llei dóna a l'autor. 

Combinant un element fixe (Atribució - BY) i tres elements variables (CompartirIgual / No ús comercial / No obres derivades - SA / NC / ND) trobem els sis tipus de llicència CC més emprats. Tot seguit es descriuen breument cadascun dels tipus,  es pot accedir a una informació més detallada mitjançant els enllaços associats a cadascuna de les icones.


Llicència CC by
Reconeixement (by)

BY El reconeixement de l'autoria és un dret que totes les llicències han de respectar sempre.

Llicència CC Reconeixement: Es permet qualsevol explotació de l'obra i la creació i distribució d'obres derivades sense cap restricció.



Llicència CC by-nc
Reconeixement / No comercial (by / nc)

NC NC Permetre l'ús no comercial prohibeix que l'obra siga utilitzada amb finalitats comercials.

Llicència CC Reconeixement-NoComercial: Es permet la generació d'obres derivades sempre amb un ús no comercial. Tampoc pot emprar-se l'obra original amb finalitats comercials.



Llicència CC by-nc-sa
Reconeixement / No comercial / Compartir igual (by / nc / sa)

SA Permet obres derivades amb la mateixa llicència o similar, més actualitzada o d'una altra jurisdiccó.

Llicència CC Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual: No pot fer-se ús comercial de l'obra original ni de les obres derivades. La distribució ha de fer-se amb una llicència igual a la que regula l'obra original.



Llicència CC by-nc-nd
Reconeixement / No comercial / Sense obra derivada (by / nc / nd)

ND No està permés modificar l'obra, tampoc les traduccions d'obres literàries, per exemple..

Llicència CC Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada: No està permés un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.



Llicència CC by-sa Reconeixement / Compartir igual (by / sa)

SAPermet obres derivades amb la mateixa llicència o similar.

Llicència CC Reconeixement-CompartirIgual: Es permet l'ús comercial de l'obra i de les obres derivades. La distribució ha de fer-se amb una llicència igual a la de l'obra original.



Llicència CC by-nd
Reconeixement / Sense obra derivada (by / nd)

ND No està permés modificar l'obra, tampoc les traduccions d'obres literàries, per exemple..

Llicència CC Reconeixement-SenseObraDerivada: Es permet l'ús comercial,, però no poden generar-se obres derivades.









Font:
Sideleft. Alejandro Vera Palencia (@averapalencia) CC BY-NC-SA 3.0
Les llicències Creative Commons a l'Estat espanyol. Ignasi Labastida i Juan. (2005)
Seminari Creative Commons. CENT (UJI) CC BY-NC-SA 3.0

Enllaços d'interés:
Logotips, icones i material útil. Creative Commons.
Descripció de les llicències:
  1. Llicència CC 3.0 Espanya Reconeixement | Versió CC 4.0 Internacional
  2. Llicència CC 3.0 Espanya Reconeixement-NoComercial | Versió CC 4.0 Internacional
  3. Llicència CC 3.0 Espanya Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual | Versió 4.0 Internacional
  4. Llicència CC 3.0 Espanya Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada | Versió 4.0 Internacional
  5. Llicència CC 3.0 Espanya Reconeixement-CompartirIgual | Versió 4.0 Internacional
  6. Llicència CC 3.0 Espanya Reconeixement-SenseObraDerivada | Versió 4.0 Internacional
Centre de Recursos Educatius i Aprenentatge Multimèdia de la Universitat de València
Jornada sobre propietat intel·lectual i coneixement obert. Llicències de Creative Commons
Centre d'Educació i Noves Tecnologies-@centuji (Universitat Jaume I - Castelló)
Llicències Creative Commons. Zona Clic. CC BY-NC-SA 2.0
Las licencias Creative Commons. Servicio de Documentación. Universidad Politécnica de Cartagena. 
Preguntes freqüents sobre llicències. Universitat d'Alacant. 


Recursos lingüístics


Dins l'àmbit de les àrees de llengües, de vegades necessitem recursos que recolzen el plantejament d'activitats de creació, per exemple un taller d'expressió escrita. D'altres, l'anàlisi de paraules i oracions, requereixen d'eines de suport que ajuden tant a mestres com a l'alumnat a realitzar una determinada tasca.

Des de la Xarxa d'Informació Lèxica de Codi Obert (Open Source Lexical Information Network - OSLIN) s'ofereixen una sèrie d'interessants recursos que ajudaran a conjugar verbs, trobar plurals o gentilicis, dividir les paraules en síl·labes, descobrir substantius relacionats amb accions de determinats verbs, buscar mots a partir del seu inici, acabament o contingut parcial, encontrar paraules amb lletres ocupant una posició exacta, etc...


Recursos lingüístics

L'Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona desenvolupa Lèxic Obert Flexionat de Català  (LOFC)


  • Pàgina inicial
Des de la pàgina principal de LOFC podem accedir als diferents diccionaris i realitzar consultes sobre una paraula determinada amb les opcions: "és igual a", "conté", "comença per" i "acaba en".
Després de realitzar la cerca disposarem d'informació relativa a la separació sil·làbica, categoria gramatical, gènere, nombre, tipus de verb, conjugació verbal, etc...



  • Diccionari de noms derivats de verbs (noms deverbals).
Podem triar entre dues opcions: seleccionar la paraula d'una llista o emprar el cercador. També tindrem accés a la conjugació del verb corresponent i a la informació sobre el nom deverbal.



  • Diccionari de paraules originàries d'altres llengües (manlleus).
Aquest diccionari ofereix tres possibilitats de consulta: triar d'una llista, emprar el cercador o buscar mitjançant les llengües d'origen. La informació que tindrem a l'abast és la següent: categoria gramatical, llengua d'origen, àmbit d'ús, adaptació i paraula equivalent.


  • Diccionari de topònims i gentilicis.
Podem buscar bé pel topònim, bé pel gentilici. També s'estableix un accés a la informació completa de cada paraula.



  • Diccionari de divisió sil·làbica.
Dividir una paraula en síl·labes i localitzar la síl·laba tònica es converteix en una tasca senzilla. Bé triant d'una llista de paraules dividida alfabèticament, bé cercant la paraula, coneixerem la divisió sil·làbica i la posició de la síl·laba tònica.



  • Diccionari per a mots encreuats.
Especialment indicat per a les activitats de creació, mitjançant aquest diccionari podrem triar la més adequada d'entre les paraules d'una llista generada a partir de dos variables: nombre de lletres i posició de vocals i/o consonants.



Els mateixos recursos lingüístics anteriors podem trobar-los en castellà, anglès i en altres llengües.



Recursos lingüísticos

Desenvolupat també a l'IULA, el Léxico Abierto Flexionado del Español (OSLIN-Es), ofereix actualment quasi les mateixes eines abans descrites, ara amb el castellà com a llengua base.






Language Resources

Open Full-Full Lexicon of English (OFFLE) també està a càrrec de l'IULA, incloent-hi eines semblants a les ja al·ludides anteriorment.






Altres llengües

Escuela Inclusiva


"Escuela Inclusiva" (2004) és un vídeo del Secretariado de Recursos Audiovisuales y Nuevas Tecnologías de la Universidad de Sevilla. En poc més de 18 minuts analitza les característiques de la inclusió educativa. Futur, record, utopia? Ha de ser present i futur, malgrat que alguns ho consideren utopia.

S'ha afegit aquest nou vídeo a la videoteca. El trobareu dins l'apartat DeTicDeT@c-Educació. Sí voleu accedir de forma directa feu "clic" a la imatge.


Nous vídeos



Dins la videoteca podeu trobar tres nous vídeos. El primer està en una nova secció anomenada "Vídeos allotjats fora de Youtube". Aquesta secció recull interessants publicacions audiovisuals no emmagatzemades dins la plataforma al·ludida. Els altres dos pertanyen a llistes de reproducció de Youtube: DeTicDeT@c i DeTicDeT@c-Educació.

Buenas ideas TED - Escuelas en la nube
Programa de RTVE que aborda el futur de l'educació des de la perspectiva de les TIC. Inclou el vídeo de Sugata Mitra al voltant de la construcció d'una escola en el núvol.

Sugata Mitra - Una escuela en la nube
Sols ofereix el vídeo de Sugata Mitra allotjat ara dins Youtube.

Gobierno abierto
Interessant producció de XIP (Xarxa d'Innovació Pública) al voltant dels canvis en l'administració.


El lechero en bicicleta


Queda ja molt poc per a començar un nou curs amb forces renovades, plantejaments innovadors, desitjos d'esmenar les errades de cursos anteriors, novetats en estratègies pedagògiques molt possiblement descobertes en algun curs d'estiu...

A ningú se'ns escapa que cada vegada més les xarxes socials i tots els avanços de la "revolució digital" estan més presents que mai en la vida quotidiana de qualsevol de nosaltres. Alguns intentem, amb èxit irregular, seguir el ritme vertiginós dels canvis; altres fugen, conscient o inconscientment, de tot allò relacionat amb l'ús de les TIC i la resta intenta comprendre un món que cada vegada més es comunica emprant telèfons, tauletes tàctils o ordinadors.

Per a tots resulta especialment interessant la lectura de "El lechero en bicicleta" (Fran Carreras i Jenny Jobring - Conecta. 2013). El subtítol de la portada resumeix clarament l'objectiu del llibre: "Cómo subirse a la revolución digital sin caerse en el intento".

D'una forma amena, àgil i ràpida els autors, mitjançant un conte, ens expliquen els canvis recents en l'àmbit de la comunicació i la interacció entre les persones. Malgrat que "El lechero en bicicleta" explica la "revolució digital" des de la perspectiva de l'empresa i el marquèting, podem traure conclusions molt interessants que podem emprar dins el camp de l'educació.

No és l'objectiu d'aquesta entrada descobrir tot allò que el llibre ofereix, tampoc vull fer un anàlisi exhaustiu traslladant les conclusions del llibre a l'entorn pedagògic; però si que m'agradaria destacar algunes de les frases de "El libro de los píos" per la seua rellevància educativa:

  1. "No puedes desandar lo andado"
  2. "Tus amigos te quieren a ti. Mantén el contacto, sé cercano y accesible"
  3. "Si quieres conocerles, primero te han de permitir ser uno de ellos"
  4. "Déjales marcar el camino y tendrás seguidores"
  5. "Prohibe dos y tendrás tres"

Cadascú pot extraure les seues pròpies conclusions sobre aquestes frases traslladant-les a l'entorn educatiu i escolar més pròxim. Segur que n'eixen moltes i interessants interpretacions.

Vull acabar amb una altra cita del llibre que vindrà molt bé a mestres, professors i administració educativa:

"Quien más gritaba más vendia en el mercado del pueblo.
Hasta que un día llegó un extraño artilugio llamado bicicleta y nada volvió a ser lo mismo"

Els millors desitjos per al nou curs!!

DeTiCDeT@C, l'estiu i els dispositius mòbils



Ja estem en ple estiu i, molt probablement, gaudint del temps d'esplai (també formatiu). Amb l'augment de les temperatures, molts fugim de l'espai habitual de treball i cerquem llocs més adequats a l'època estiuenca des d'on continuar amb la nostra activitat.

Seguint l'enllaç següent des del vostre dispositiu, afegireu DeTicDeT@c a les vostres preferències de Google Currents i podreu gaudir de tots els continguts (també sense connexió a Internet) al vostre telèfon o tauleta tàctil amb un format més agradable que el predeterminat per a la lectura de blocs.


Si no disposeu del lector de notícies de Google, podeu descarregar-lo des d'ací

Bon estiu!!

Vídeos des de Google Drive.



El curs ha finalitzat i segurament estarem publicant o haurem publicat moltes produccions audiovisuals semblants a la que apareix, com a exemple, al principi d'aquesta entrada.

Al publicar vídeos dels nostres alumnes en Youtube (bé on apareixen, bé realitzats per ells) i incloure aquest material en la pàgina del centre o en blocs, tenim l'inconvenient dels vídeos relacionats que apareixen al final de la reproducció o dels diferents enllaços que es mostren al costat de la finestra on s'emet el vídeo.

La primera dificultat es resol des del mateix lloc de Youtube personalitzant el codi d'inserció (podeu llegir-ne més ací).

A la segona és més difícil trobar-li solució, per no dir que és impossible.

Aleshores, què podem fer per a publicar vídeos d'una forma totalment segura on s'eviten els enllaços a material audiovisual sobre el que no tenim cap control? La resposta és:

Publicar des de Google Drive

Al núvol de Google podem pujar diferents tipus d'arxius, també els vídeos. No tindrem cap dificultat pel que fa a la codificació ja que Drive accepta WebM, MPEG4, 3GPP, MOV, AVI, MPEGPS, WMV i FLV. Els únics inconvenients els trobarem en el temps emprat per tal de pujar l'arxiu, la gràndaria (fins 1 Gb) i l'espai màxim dedicat als vídeos, 2 Gb.

Després d'haver transferit el nostre fitxer als servidors de Google, simplement haurem d'accedir al vídeo i triar l'opció de compartir-lo d'entre les mostrades dins el menú desplegable que apareix a "Fitxer". La següent seqüencia descriu el procés:

1. Pujar el fitxer de vídeo.

2. Donar els permisos corresponents a l'arxiu o a la carpeta que el conté: [Tots els usuaris que tinguen l'enllaç poden visualitzar]. És important que el permís estiga basat en l'enllaç, d'aquesta manera protegim la difusió i, al mateix temps, podem aprofitar per a crear un canal de vídeo dins la web del centre. Cal recordar ací allò escrit a Google Drive com a servidor web i Jclic.



3. Accedir al vídeo i triar l'opció "Obre".




4. Del menú desplegable "Fitxer", elegir "Insereix aquest vídeo"



D'entre les opcions del menú desplable "Fitxer", resulta especialment interessant la d'impedir que els usuaris es baixen l'arxiu. D'aquesta forma també s'augmenta la seguretat.




5. Obtenir el codi per a emprar-lo allí on ho necessitem.


Una vegada ja disposem del codi d'inserció, podem triar el lloc on inserir el nostre vídeo. Com ja s'ha dit, al principi d'aquesta entrada apareix un exemple de vídeo inserit; el següent enllaç mostra la incrustació de diferents vídeos dins una pàgina creada pels alumnes de 6è de Primària en la web escolar del meu centre.

Alumnes de 6è de Primària del



Jo, com el meu germà





S'ha afegit un nou vídeo a la videoteca. El trobareu dins l'apartat DeTicDeT@c-Educació. Sí voleu accedir de forma directa feu "clic" ací.

"Jo, com el meu germà", és un vídeo que recomane.


Les Partides de Castelló: Exemple de treball col·laboratiu i d'integració d'eines web.





Dimecres 29 de maig, els membres del Seminari d'Informàtica de Castelló, vam presentar el projecte Les Partides de Castelló. L'esdeveniment es va celebrar a l'IES La Plana, precedit d'un altre acte, el dia 27 del mateix mes, on s'inaugurà l'exposició Les nostres partides. Aquesta exposició, oberta fins el 14 de juny, mostra els treballs realitzats pels alumnes de l'institut i que han constituït l'eix principal de col·laboració entre el Seminari i l'IES La Plana en el desenvolupament del projecte.

Malgrat que l'evolució de la parcel·lació en base al reg del terme municipal de Castelló de la Plana, contingut principal de Les Partides de Castelló, és un tema eminentment local; la integració de distintes eines web, la fonamentació de tot el projecte en el treball col·laboratiu i l'impuls de l'ús de les TIC i de les TAC en diferents entorns socials i educatius, fan que un anàlisi de les principals característiques del projecte resulte enriquidor tan a docents com a qualsevol persona interessada en l'us de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i les Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement.


Els reptes

Nombre d'apartats 
Accedint al menú principal, s'observa un dels principals reptes de tot el projecte: la quantitat d'apartats/partides. El terme municipal de Castelló està dividit en trenta-quatre partides, inclotent-hi alguna de les ja engolides pel casc urbà. Aquest fet complica la definició de l'estructura.

Combinació de diferents tipus de menú
Les Partides de Castelló combina dos tipus de menú, un general situat en la part superior de la pàgina i accessible des de qualsevol apartat del lloc, i un altre específic per a cadascuna de les partides. A més, l'accés al contingut de cada apartat/partida pot realitzar-se des d'un menú desplegable situat al menú general o des d'un menú estàtic situat en la pàgina principal d'accés a les partides. La mescla de menú general, menús específics, menú estàtic i menú desplegable amb trenta-quatre opcions (més una des d'on s'accedeix a un apartat dedicat exclusivament als mapes), requereix la cerca de solucions integradores.

Col·laboració
"El treball col·laboratiu és una expressió que designa la suma d'esforços d'un grup per assolir una meta comú. Avui se'l diferencia del simple treball en equip o cooperatiu per l'autonomia de què gaudeix cadascun dels membres implicats en la tasca, per no basar-se en l'organització jeràrquica tradicional, per utilitzar abundantment les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i perquè sovint, però no sempre, es realitza sense compensació financera."

Aquesta definició del professor Yochai Benkler és un excel·lent resum de la filosofia amb la que naix Les Partides de Castelló, però al mateix temps també comporta un dels principals reptes del projecte: articular la col·laboració.

S'han resolt les dificultats per afavorir dos tipus de col·laboració:

  • Col·laboració interna. Desenvolupada entre les diferents persones que hem creat les bases del projecte.
  • Col·laboració externa. Desenrotllada entre els autors i les persones interessades en fer aportacions al projecte.


Ús de cartografia
La delimitació de l'espai ocupat per cadascuna de les partides i la combinació de totes les zones en un mapa general del terme municipal de Castelló és un altre dels reptes als que ens hem tingut que enfrontar en el disseny i desenvolupament del projecte. Després d'haver resolt les dificultats, es mostren dos tipus de mapes: un de cadascuna de les partides i un altre on apareixen totes conformant el terme municipal de la ciutat.

Adequació del contingut als requisits de diferent tipus de maquinari
L'ús de programari que permeta un accés òptim a Les Partides de Castelló des de qualsevol dispositiu i més concretament la correcta visualització dels continguts multimèdia, com són les imatges, des de tauletes tàctils, ordinadors o telèfons mòbils; han provocat la cerca de solucions compatibles amb l'estandard HTML5.

Les eines
En el disseny i posterior desenvolupament del projecte s'han emprat eines senzilles, d'ús lliure, potents i accessibles. Aquestes característiques junt amb la integració de totes les ferramentes en una combinació equilibrada constitueixen una dificultat que s'ha resolt amb èxit.



Les solucions

A cada repte enumerat anteriorment li correspon una solució adequada, hem trobat la majoria de respostes en les eines que ofereix Google.

  • Eines Google

Google Sites.

S’utilitza en l'organització de la informació de cada partida i en cadascun dels apartats generals. També s'ha utilitzat com a espai d’organització de material.

Durant la creació del lloc web, per qüestions relatives a l'espai d'emmagatzematge, vam tindre que emprar un procés que facilitara la migració massiva, quasi automàtica, des de Sites a Drive, procés tractat en una de les entrades d'aquest bloc ("De Sites a Drive i més")


Google Drive

S’utilitza com a espai d’emmagatzematge i organització del material. Tant en la creació del lloc com en la futura col·laboració.


Google Maps

S'integra en cada partida i s'aprofita per a localitzar cadascun dels elements que composen el terme. El procés seguit ha partit de la creació del mapa de cada partida de forma individual, després, cada mapa s'ha integrat en un altre general, formant el conjunt del terme.

Resulta molt interessant la descripció del mètode mitjançant el qual els usuaris poden emprar els mapes. Dins l'apartat MAPES i la secció "Inserció de continguts i mapes" de l'apartat PARTICIPA s'explica la forma d'utilitzar la cartografia que ofereix Les Partides de Castelló.


Blogger

Per la facilitat de publicació i organització de la informació, de seguiment de les novetats, de difusió de continguts i de subscripció; s'ha utilitzat l'eina de publicació de blocs de Google.

A més, dins l'apartat PARTICIPA (dissenyat amb Blogger) s'integren altres vies de participació i col·laboració com ara són Twitter i Google Plus.


Google Plus

Des d'ací es fomenta la participació en qualsevol de les seues vessants. Les característiques de Google Plus es complementen oferint l'ús de Twitter com a eina de col·laboració i participació.


  • Altres eines


Twitter

S'ha inclòs aquesta ferramenta per a, junt amb Google Plus, fomentar la participació i la difusió. A més, des de PARTICIPA, els usuaris poden triar altres vies: Facebook, Tumblr, FriendFeed,...


eXelearning

Programari que possibilita la integració de tots els elements i dóna unitat a tota l’estructura.



L'ús de les TIC i de les TAC, l'objectiu de treballar de forma col·laborativa, la integració de programari divers i la voluntat del grup de docents que formem el Seminari d'Informàtica de Castelló, es combinen de forma precisa per a oferir.vos:

Les Partides de Castelló

No és un punt d'arribada, és un punt de partida, l'inici d'un llarg camí que recorrerem junts.

Esteu convidats a participar!




Hyperlapse: Excel·lent complement per a Google Maps


Cada vegada són més les possibilitats educatives de Google Maps. Segurament, amb la nova versió de Maps, els avantatges pedagògics es multipliquen i la utilització d'aquesta eina siga més intensiva.

Aprofundint en l'ús dels mapes en la tasca educativa, podem plantejar-nos anar més enllà de la creació de rutes, la localització de llocs específics o l'estudi del relleu d'una determinada zona. Pot ser ens interesse que els alumnes realitzen un viatge virtual gaudint dels paisatges, dels monuments, de les característiques específiques d'un itinerari prèviament estudiat i dissenyat.

Hyperlapse ens facilita aquesta tasca. Des de la pàgina de Teehan+Lax Lab, podem crear un recorregut virtual entre dos punts del mapa a partir de les fotografies de Google Street View. El resultat és un vídeo que mostra el viatge.

Una vegada dissenyat el recorregut, tenim dues possibilitats:
  1. Emprar el vídeo de la nostra visita virtual utilitzant l'enllaç.
  2. Descarregar el codi i les eines per tal de manipular el recorregut, canviar la velocitat, etc.