El curs 2016/2017 ja és història. La gran majora d’escoles haurà
celebrat actes de graduació. Actualment, aquest tipus d’acte es realitza molt
sovint dins l’educació obligatòria: pas d’Educació Infantil a Educació
Primària, pas de Primària a Secundària Obligatòria. Sols falta que aquestes cerimònies
es realitzen a cada canvi de curs (graduació de primer, de segon, de
tercer,...).
El que importa no és l’acte o els actes que un alumne o
alumna ha viscut durant la seua etapa escolar, sinó la visió que té de la seua
escola, el record que s’endú.
El moment on un xiquet o una xiqueta acaba sisè de Primària
i continua la seua educació a l’institut esdevé un punt d’inflexió molt
important, tant per a ell o ella, com per a la seua família (recordem “Una migdiada de dotze anys” de Carles Capdevila).
És en aquest punt on l’escola ha de recordar tant a alumnes
com a famílies que acabar Primària no significa abandonar l’escola, no hi
tornar mai, perdre records i vivències (els quals, per cert, tornaran totalment
desactualitzats i desconnectats quan aquestos xiquets i aquestes xiquetes
escolaritzen als seus fills i filles).
L’escola ha de fer l’esforç de convertir-se en un punt de
trobada, en un referent personal i familiar. Ha d’estar oberta a tots i a totes
sempre.
Les cerimònies estan molt bé, però no serveixen de res si només és un acomiadament i l’escola no es converteix en un referent
personal: en la meua escola, en la nostra escola.
Bon estiu!!