Mirant al cel

Actualment, la quantitat de recursos al nostre abast possibiliten l'accés a moltíssima informació sobre els elements del clima. Existeixen multitud de llocs a Internet que ofereixen diferent informació sobre vents, temperatures o precipitacions. Alguns exemples ben interessants són:


Windy.com

Aquest lloc ens facilita completa informació sobre diferents variables: vent, precipitacions, temperatura, núvols, estat de la mar, etc. Fins i tot podem veure en directe el lloc que triem mitjançant càmeres web.

És un excel·lent recurs per a l'estudi del clima de qualsevol lloc.

elclima-enelmundo.com

Resulta molt interessant l'apartat de satel·lits del món.

GoogleSatTrack

Traduint la informació del lloc:

GoogleSatTrack (GST) mostra la posició actual de l'Estació Espacial Internacional (o diversos satèl·lits i altres objectes en òrbita terrestre) a Google Maps en temps real.

GoogleSatTrack NO és un producte de Google. Aquest lloc utilitza l'API de Google Maps, que permet l'ús de Google Maps per a projectes independents.

Bon inici de curs!!

Jclic, HTML5, Drive, Sites

Modifica l'entrada:

Google Drive com a servidor web i JClic

El proper 31 d'agost el servei d'allotjament web oferit per Google Drive deixarà d'estar disponible (més informació).

Disposem de diferents alternatives però resulten complexes, reduint considerablement les possibilitats de disposar d'un servei d'allotjament web gratuït. Per exemple, Dropbox ja no ofereix la carpeta Public de manera gratuïta.

En el cas de que tinguem projectes JClic allotjats a Drive, en previsió de futurs problemes podem traslladar els arxius a Google Sites i executar-los amb una ordre com aquesta:

http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=https://sites.google.com/site/adreça-del-lloc/nom-arxiu-inicial.jclic.zip&lang=ca

Podem associar l'enllaç a una paraula o imatge dins d'un blog per tal de facilitar la navegació.

Cal tenir present que Sites sols permet l'allotjament fins a 100 Mb, cosa per la qual caldrà crear tants llocs com siga necessari.

Els arxius els pujarem com a fitxers adjunts. És convenient organitzar-los en diferents subpàgines.

Actualment, des del passat 15 de juliol, podem exportar els projectes JClic a  HTML5 (més informació). Aquest fet suposa un enorme avantatge, podrem accedir als treballs des de qualsevol dispositiu; però a la vegada també haurem de disposar d'un espai web on poder allotjar els projectes.

Sembla que molt prompte tindrem a l'abast una nova biblioteca de projectes JClic totalment operativa on, si s'escau, poder allotjar els nostres arxius.

Si vols, POTS

"Fent un símil amb el funcionament d'un cotxe,

què és més important, el motor o els caragols d'una de les rodes?

Està clar que sense motor no pot funcionar.

Però si a una roda li falten les quatre subjeccions,

no podrem moure el vehicle."

Fa un any aproximadament, exactament un dia abans de l'inici del curs que ara just ha acabat, publicava l'entrada immediatament anterior a aquesta. Sembla que haja agafat un any sabatic, però el que ha passat és que el curs 2015/2016 ha sigut un intens període "sabaTIC".

He tingut l'oportunitat de participar en projectes molt interessants dins l'àmbit de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i de les Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement. Més endavant trobareu una breu ressenya amb els principals trets de les actuacions més importants, però ara m'agradaria analitzar les característiques del treball col·laboratiu, base sobre la que s'han desenvolupat aquestos projectes.

A la Viqupèdia, exemple de treball col·laboratiu, trobem:

El treball col·laboratiu és una expressió que designa la suma d'esforços d'un grup per assolir una meta comú. Avui se'l diferencia del simple treball en equip o cooperatiu per l'autonomia de què gaudeix cadascun dels membres implicats en la tasca, per no basar-se en l'organització jeràrquica tradicional, per utilitzar abundantment les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i perquè sovint, però no sempre, es realitza sense compensació financera.

El terme s'usa preferentment en l'àmbit educatiu (...)

(...)El treball col·laboratiu acostumen a dur-lo a terme individus amb diversitat de coneixements i sovint també d'implicació, tot i que la responsabilitat final de l'assoliment dels objectius fixats recau en tots els membres i va més enllà de la suma de les responsabilitats individuals (...)

(...)Treballar en col·laboració, és a dir segons "un procés iteratiu en què dues o més persones o organitzacions treballen conjuntament cap a un objectiu comú, mitjançant l'intercanvi de coneixements, l'aprenentatge i la creació de consens"(...)

(...)En el camp educatiu el treball col·laboratiu es refereix tant als treballs en equip, a l'aprenentatge cooperatiu, com a aquells grups que estan dissenyats per evolucionar plegats, seguint les teories de l'aprenentatge social.(...)

(...)L'expansió mundial d'Internet i les millores tecnològiques de què ha gaudit han estat elements clau del gran desenvolupament d'un treball col·laboratiu multiforme durant aquest principi del segle XXI. El web 2.0 i els groupware han posat a l'abast d'una part significativa de la humanitat eines d'ajuda mútua que han modificat costums i comportaments. El treball cooperatiu assistit per ordinador (de l'anglès computer supported cooperative work) ha permès reorganitzar la gestió de documents, dur a terme projectes diversos de gran envergadura i difondre de manera gratuïta la informació i el coneixement.(...)

https://ca.wikipedia.org/wiki/Treball_col·laboratiu 

Agafant els elements destacats en negreta i afegint alguns de nous, el següent llistat serveix per a fer un resum de les principals característiques del treball col·laboratiu:

• Esforç.
• Implicació.
• Autonomia.
• Responsabilitat.
• Compromís.
• Consens.
• Voluntat.
• Aprenentatge.
• Ajuda mútua.
• Objectius comuns.
• Diversitat i intercanvi de coneixements.
• Difusió de la informació i del coneixement.
• Sense compensació econòmica.
• Interdisciplinar.
• Multiforme.
• Basat en el programari de grup (groupware)

En entorns de col·laboració cada persona del grup té la mateixa rellevància. Tots i totes formen part del projecte aportant allò que saben i poden. Fent un símil amb el funcionament d'un cotxe, què és més important, el motor o els caragols d'una de les rodes? Està clar que sense motor no pot funcionar. Però si a una roda li falten les quatre subjeccions, no podrem moure el vehicle.

La col·laboració és fonamental en el disseny i realització de projectes educatius, més si aquestes actuacions es fonamenten en les TIC i les TAC.

Dels projectes als que s'ha fet referència al principi, vull destacar dos: "De Castelló a l'Univers" i "POTS". Tots dos es fonamenten en la col·laboració però amb diferents punts de vista.

"De Castelló a l'Univers"

"De Castelló a l'Univers" és un projecte del Seminari d'Informàtica de Castelló. S'ha desenvolupat per mestres de distints centres amb els següents objectius:

• Impulsar l'ús de les TIC en la difusió de la cultura castellonenca.
• Afavorir la inclusió mitjançant recursos digitals.
• Oferir recursos interactius a la comunitat educativa.
• Combinar suports físics i suports digitals en un mateix projecte.

Les característiques principals són:

1. Adreçat als alumnes dels primers cursos de l'Educació Primària.
2. Interactiu.
3. Dinàmic.
4. Adaptat.
5. Inclusiu.
6. Flexible.
7. Amb múltiples relacions i combinacions.
8. Obert.

És important destacar, en primer lloc, la combinació dels suports físic i digital, augmentant, d'aquesta forma, les possibilitats d'utilització. En segon lloc, a l'emprar pictogrames i recolzament auditiu, és idoni per a les aules de Comunicació i Llenguatge (CiL)

Accediu al projecte

"POTS"

A diferència del projecte anterior, "POTS" s'ha desenvolupat pel professorat de dos centres, comptant amb la participació directa de l'alumnat mitjançant grups interactius.

Els objectius són:

• Iniciar un procés de col·laboració intercentres que fonamente les bases de futures accions educatives conjuntes.
• Impulsar el treball col·laboratiu i cooperatiu.
• Fomentar el coneixement mutu d'alumnes amb diferents característiques.
• Afavorir el respecte i el tracte correcte entre iguals.
• Aprofundir en el coneixement dels grups interactius com a eina educativa.
• Combinar diferents tècniques artístiques i de reciclatge.
• Afavorir la col·laboració de la comunitat educativa en el desenvolupament de projectes pedagògics.
• Difondre d’una manera participativa el treball realitzat.
• Fomentar el treball col·laboratiu en entorns reals (centre) i virtuals (Internet).
• Establir les estratègies temporals i materials necessàries en el procés de creació conjunta.

La vessant digital del projecte se circumscriu a la difusió del treball i a obrir la participació a tota la comunitat educativa.

Accediu al projecte

Tant "De Castelló a l'Univers" com "POTS" són un clar exemple de treball col·laboratiu. Sols queda recordar la base de tot projecte de col·laboració i que és també la frase identificativa de "POTS"

Tombatossals. El món del mite.

Tombatossals. El món del mite.

"Tombatossals, El món del mite." és un projecte global i multidisciplinar del Tercer Cicle d'Educació Primària del CEIP Tombatossals de Castelló basat en la publicació del mateix nom realitzada l'any 2005.

Amb un tractament que combina l'ús de les TIC i les TAC amb metodologies més tradicionals, integra continguts, objectius i competències tant del currículum digital com de Coneixement del Medi, Plàstica, Música i Valencià, oferint el resultat a tota la comunitat educativa.

Partint de la confecció d'un "llibre gegant", incorpora elements multimèdia i diferents formes d'accés que contemplen l'ús d'aquest material mitjançant qualsevol dispositiu, situació o lloc.

Des del llibre físic poden plantejar-se moltes i diferents activitats que s'amplien mitjançant l'enllaç associat al codi QR que apareix en cadascuna de les pàgines. Tots els codis s'ofereixen des d'un apartat del projecte en la web. Els avantatges són interessants:

1. Accés a una pàgina del llibre via el codi inserit en el llibre físic per tal de poder escoltar allò que està escrit.
2. Utilitzar els codis allotjats a la web per tal d'emprar el material a l'aula. Per exemple:
• El mestre o la mestra projecta en la PDI el codi triat, els alumnes capturen el codi des de les seues tauletes tàctils i realitzen les activitats encomanades.
• Els codis poden imprimir-se per a ser utilitzats en activitats amb suport físic.

L'accés als continguts multimèdia presenta dues possibilitats:

1. Accés individual a cadascuna de les pàgines. L'arxiu d'àudio permet escoltar el que està escrit en cada part.
2. Accés general al tot el contingut, El vídeo inclou, d'una manera atractiva, tot el contingut de "Tombatossals. El món del mite.".

Malgrat que el "llibre gegant" és la peça central; l'accés via Internet, la possibilitat d'ampliar cada pàgina mitjançant la projecció, la incorporació d'elements multimèdia  i el disseny de tot el material per a poder ser emprat amb diferents metodologies, en qualsevol lloc i per qualsevol persona, fa que "Tombatossals. El món del mite" puga ser aprofitat en múltiples activitats. Al mateix temps, el tractament digital afegeix un ingredient motivador que facilita la tasca docent i la consecució dels objectius proposats.

És molt interessant i recomanable visitar el lloc "Tombatossals.El món del mite" per a veure totes les possibilitats. La imatge que s'inclou al final és un resum visual que condensa totes les característiques d'aquest projecte.

Accés a "Tombatossals. El món del mite".

Accés directe als fonaments teòrics.

Accés a TOMBAnet.

Accés a la pàgina principal del CEIP Tombatossals.

 

TICtelles?

Una reflexió davant el canvi (...o no).

S'ha publicat un nou article dins "Rebost Educatiu".

Mitjançant l'enllaç associat a la imatge, accedireu directament. Si preferiu visitar el Rebost Educatiu podeu triar l'opció del menú superior.

Medium: Crear, col·laborar, compartir.

"Not too big, not too small", ni massa gran ni massa menut, això és Medium. Podria afirmar-se que està entre els 140 caràcters de Twitter i les entrades, més o menys llargues, de Blogger o qualsevol altra plataforma de publicació. Medium és la combinació entre la tecnologia social i els blogs.

El projecte naix l'any 2012 fruit de la col·laboració entre Evan Williams i Biz Stone (amb Jack Dorsey, Evan Henshaw-Plath i Noah Glass també van crear Twitter). El principal objectiu és impulsar la publicació i la col·laboració en un espai on la paraula i la imatge és el més important, sense barres laterals o superiors, sense ginys (widget), sense complements (plug-in); res més que text i imatge amb els continguts adients de so i de vídeo.

L'element bàsic és la història, publicació semblant a una entrada de blog. Les històries s'organitzen en col·leccions que poden estar composades per elements propis i per elements d'altres autors. De manera semblant a la resta de xarxes, podem seguir les col·leccions que siguen del nostre interés.

Malauradament la interfície d'usuari està en anglés, aquest fet  no presenta cap dificultat per a desenvolupar els nostres projectes ja que les opcions estan molt clares i el seu ús resulta altament intuïtiu.

Medium presenta unes característiques que són importants des del punt de vista educatiu:

1. Permet una publicació clara i adaptable a qualsevol tipus de contingut i de maquinari.
2. Possibilita la col·laboració.
3. Facilita el seguiment de publicacions interessants i la interactuació entre diversos agents (autors, lectors, etc..)
4. Integra els elements bàsics (text, imatge, vídeo i so) d'una manera elegant i sense possibles distraccions per part del lector.
5. L'estructura històries-col·leccions és idònia per a la publicació de materials curriculars.
6. Ofereix dades estadístiques que possibiliten el seguiment i la retroalimentació (feedback).
7. El fet de poder incloure en una mateixa col·lecció històries pròpies (autors/col·laboradors) i històries alienes augmenta considerablement la quantitat de continguts interessants que poden ser emprats en el procés d'ensenyament-aprenentatge.

Podem accedir a Medium mitjançant l'adreça https://medium.com. La icona situada en la part superior esquerra ofereix un menú amb tres possibilitats més l'opció de cerca:

• Home: Accés a la pàgina principal.
• Collections: Cerca de col·leccions per etiqueta, tema o assumpte.
• Sign in with Twitter: Accés a la zona d'usuari.
• Opció de cerca: Permet cercar usuaris i històries.

Registrar-se

Les dades de registre són les mateixes emprades per a Twitter. Una vegada introduïdes, es demana una adreça de correu per tal de completar el procés.

Menú principal

La icona superior esquerra ofereix ara més possibilitats:

La història

Seleccionant l'opció New Story s'accedeix a la zona de disseny de la història. "La Primavera. Exemple d'ús Medium" presenta les principals eines que poden ser emprades en l'edició.


La Primavera


Resulten especialment interessants les dreceres de teclat. Proveu la combinació de tecles AltGr + ç en el mode edició.

Les col·leccions

Després d'haver creat una o més històries, és el moment d'organitzar el contingut que pot ser actualitzat en qualsevol moment. Amb el botó New Collection (part superior dreta de l'opció Collections) accedim a la zona de disseny.

Característiques principals

1. El nom de la col·lecció ha d'estar entre 8 i 140 caràcters i comptar amb dues paraules com a mínim.
2. Es poden afegir fins a tres etiquetes que ajudaran a trobar la col·lecció mitjançant el cercador.
3. Poden incloure's editors addicionals, tants com siga necessari.
4. Mesura de les imatges - Mínim 1200 x 960 píxels / Recomanat 1400 x 1120 píxels

"DeTicDeT@c Experimentació. Recursos educatius i experimentació amb eines TIC i TAC" és un exemple de col·lecció, en aquest cas, d'un sol element.



DeTicDeT@c Experimentació

Enllaços d'interés:

• Centre d'ajuda Medium.

• Al voltant de les imatges.

• Sobre inserció de continguts.

• Escriptura i format.

Vídeos:

Storify: Investigar, triar i crear

Storify és una eina molt útil que permet confeccionar una publicació sobre un tema del nostre interés amb diferents dades seleccionades d'Internet.

Triant la informació en diferents llocs (Instagram, Flickr, Twitter, Google Plus, Facebook, cercador Google, etc...) es pot crear una publicació mitjançant un procés molt senzill (arrossegar i soltar).

Resulta interessant incloure Storify dins el projecte d'ús de les TIC dels centres educatius, ja que pot ser d'utilitat en la construcció dels Entorns Personals d'Aprenentatge (PLE), tant a nivell individual com a nivell d'aula.

Investigant un poc, es descobreix la fórmula que permet inserir material propi (personal, aula o centre) no allotjat en cap tipus de xarxa, convertint Storify en una altra via de publicació.


Exemples d'ús


IPau

Amb IPau - Exemple d'ús Storify es mostra el resultat que es pot obtenir emprant materials propis (majoritàriament allotjats dins el domini del centre), concretament, es pot veure el treball realitzat per a commemorar el Dia de la Pau 2013.

Almalafa - Les Partides de Castelló

L'exemple anterior mostra la presentació com a forma triada per a la inserció. En Almalafa - Les Partides de Castelló, s'empra la plantilla per defecte que mostra el contingut amb una seqüencia vertical.

En aquest cas, s'han triat diferents materials d'Internet que representen el resultat d'una breu investigació sobre Almalafa (partida del terme municipal de Castelló). S'inclouen mapes, diferents enllaços d'informació i accesos al projecte.

Finalment, dir que Storify té les característiques pròpies de les xarxes socials amb els avantatges de compartir informació i seguir les publicacions dels autors que ens interessen.

Accés al perfil personal Storify

Mes informació:

http://recursostic.educacion.es/observatorio/web/ca/internet/aplicaciones-web/1051-storify

Vídeos des de Google Drive.

Accés al vídeo d'exemple

El curs ha finalitzat i segurament estarem publicant o haurem publicat moltes produccions audiovisuals semblants a la que apareix, com a exemple, al principi d'aquesta entrada.

Al publicar vídeos dels nostres alumnes en Youtube (bé on apareixen, bé realitzats per ells) i incloure aquest material en la pàgina del centre o en blocs, tenim l'inconvenient dels vídeos relacionats que apareixen al final de la reproducció o dels diferents enllaços que es mostren al costat de la finestra on s'emet el vídeo.

La primera dificultat es resol des del mateix lloc de Youtube personalitzant el codi d'inserció (podeu llegir-ne més ací).

A la segona és més difícil trobar-li solució, per no dir que és impossible.

Aleshores, què podem fer per a publicar vídeos d'una forma totalment segura on s'eviten els enllaços a material audiovisual sobre el que no tenim cap control? La resposta és:

Publicar des de Google Drive

Al núvol de Google podem pujar diferents tipus d'arxius, també els vídeos. No tindrem cap dificultat pel que fa a la codificació ja que Drive accepta WebM, MPEG4, 3GPP, MOV, AVI, MPEGPS, WMV i FLV. Els únics inconvenients els trobarem en el temps emprat per tal de pujar l'arxiu, la gràndaria (fins 1 Gb) i l'espai màxim dedicat als vídeos, 2 Gb.

Després d'haver transferit el nostre fitxer als servidors de Google, simplement haurem d'accedir al vídeo i triar l'opció de compartir-lo d'entre les mostrades dins el menú desplegable que apareix a "Fitxer". La següent seqüencia descriu el procés:

1. Pujar el fitxer de vídeo.

2. Donar els permisos corresponents a l'arxiu o a la carpeta que el conté: [Tots els usuaris que tinguen l'enllaç poden visualitzar]. És important que el permís estiga basat en l'enllaç, d'aquesta manera protegim la difusió i, al mateix temps, podem aprofitar per a crear un canal de vídeo dins la web del centre. Cal recordar ací allò escrit a Google Drive com a servidor web i Jclic.

3. Accedir al vídeo i triar l'opció "Obre".

4. Del menú desplegable "Fitxer", elegir "Insereix aquest vídeo"

D'entre les opcions del menú desplable "Fitxer", resulta especialment interessant la d'impedir que els usuaris es baixen l'arxiu. D'aquesta forma també s'augmenta la seguretat.

5. Obtenir el codi per a emprar-lo allí on ho necessitem.

Una vegada ja disposem del codi d'inserció, podem triar el lloc on inserir el nostre vídeo. Com ja s'ha dit, al principi d'aquesta entrada apareix un exemple de vídeo inserit; el següent enllaç mostra la incrustació de diferents vídeos dins una pàgina creada pels alumnes de 6è de Primària en la web escolar del meu centre.

Accés "Les Normes de Castelló"

Alumnes de 6è de Primària del

CEIP Tombatossals (Castelló)

Hyperlapse: Excel·lent complement per a Google Maps

Cada vegada són més les possibilitats educatives de Google Maps. Segurament, amb la nova versió de Maps, els avantatges pedagògics es multipliquen i la utilització d'aquesta eina siga més intensiva.

Aprofundint en l'ús dels mapes en la tasca educativa, podem plantejar-nos anar més enllà de la creació de rutes, la localització de llocs específics o l'estudi del relleu d'una determinada zona. Pot ser ens interesse que els alumnes realitzen un viatge virtual gaudint dels paisatges, dels monuments, de les característiques específiques d'un itinerari prèviament estudiat i dissenyat.

Hyperlapse ens facilita aquesta tasca. Des de la pàgina de Teehan+Lax Lab, podem crear un recorregut virtual entre dos punts del mapa a partir de les fotografies de Google Street View. El resultat és un vídeo que mostra el viatge.

Una vegada dissenyat el recorregut, tenim dues possibilitats:

1. Emprar el vídeo de la nostra visita virtual utilitzant l'enllaç.
2. Descarregar el codi i les eines per tal de manipular el recorregut, canviar la velocitat, etc.

Accés a Hyperlapse

Accés a les eines

Annotary: De "subratllador" web a índex/guia d'investigació per als alumnes.

Annotary és una eina que ens permet "subratllar" continguts interessants d'Internet, afegir notes, incloure enllaços i organitzar aquesta informació en col·leccions que podem fer públiques i compartir-les. A més a més aquesta tasca pot ser fruit de la col·laboració entre diferents persones, augmentant les possibilitats d'ús d'aquesta eina.

Des d'un punt de vista estrictament personal, podem utilitzar Annotary per a organitzar informació i dissenyar un accés ràpid a pàgines o continguts. També podem crear el nostre "tauler d'anuncis" que ajude en la difusió de la informació Aquesta tasca resulta molt senzilla ja que podem incloure un complement al nostre navegador (Chrome, Firefox, Safari) i, des de la barra superior, accedir al menú de l'aplicació.

Resulta interessant la vessant de "xarxa social", ja que amb interrelacions tipus Twitter (Followers i Following), podem compartir el nostre treball i estar assabentats del treball d'altres.

Però també podem aprofitar Annotary per a dissenyar una guia que permeta als nostres alumnes investigar sense emprar únicament la Viquipèdia, accedint a continguts prèviament seleccionats i evitant, al mateix temps, perdre's en un allau d'informació.

Annotary demana registre previ. Després d'emplenar les dades que ens sol·liciten, tenim al nostre abast una sèrie de possibilitats que comencen per crear la nostra primera col·lecció (també podrem emprar la que apareix per defecte).

La col·lecció consta de diferents enllaços on es poden destacar distints continguts (subratllat) que organitzen la visita. La inserció de l'enllaç a una determinada pàgina pot fer-se mitjançant el botó del complement instal·lat al navegador o afegint-lo directament amb l'opció Add Bookmark.

Per tal d'il·lustrar aquesta entrada s'ha confeccionat una col·lecció que serveix d'exemple per a treballar el relleu d'Espanya. S'han inclòs entrades de:  dues enciclopèdies, Youtube i una web d'autor allotjada dins Sites.

Accés Annotary

Accés Exemple

De Sites a Drive i més

Molts projectes educatius on s'empren les TIC s'allotgen dins Google Sites. A la xarxa trobem multitud d'experiències docents elaborades amb les eines oferides per aquesta plataforma.

La majoria de projectes no requereixen més dels 100 Mb d'emmagatzematge, però, què passa quan en un determinat projecte arribem al límit establert?

Una solució fàcil passa per obrir un nou lloc dins Sites i adreçar els nous enllaços del lloc principal al  lloc secundari. De 100 Mb en 100 Mb podem anar ampliant la capacitat d'emmagatzematge i tenir cobertes les necessitats d'espai.

Si el lloc és des d'on s'ofereixen resultats de projectes educatius, ja tenim una possible solució. Però, i si el lloc és l'espai que organitza el treball col·laboratiu on es va dissenyant l'estratègia i van afegint-se textos, imatges i arxius que més tard seran emprats en un projecte distint? La solució d'anar obrint 'sites' no és la millor, més si en Google Drive es disposa fins a 5 Gb d'emmagatzematge gratuït.

Aleshores, és el moment d'exportar el nostre 'site'. Com fer-ho?

En un primer moment, podem pensar en anar baixant al nostre ordinador tots els arxius i pujar-los a Drive, però la tasca pot ser lenta i pesada. Existeix una ferramenta que ens ajudarà en el procés, la trobarem dins google-sites-liberation (import/export of Google Sites data).

Es tracta d'un programa en Java que permet la importació/exportació per a Google Sites. Emprant microformats HTML, es genera una versió XHTML del contingut del lloc que pot funcionar sense pèrdues importants (els canvis afecten bàsicament al disseny), tant fora de línia com en allotjaments HTML simples .

Una vegada descarregat l'arxiu google-sites-liberation-1.0.4 (versió d'abril de 2011) o posterior, haurem d'emplenar una sèrie de dades i disposarem al nostre equip de tota la informació. Les dades són:

1. Host: sites.google.com
2. Domain: Si es disposa, s'escriu (per exemple auladetercer.com)
3. Webspace: Si no es té domini, cal escriure el text que va al final de l'adreça del nostre 'site' (https://sites.google.com/site/text). En cas contrari (si disposem de domini) cal escriure webpublic (http://sites.google.com/a/auladetercer.com/webpublic/)
4. Import/Export Revisions: Triem si volem afegir les revisions realitzades.
5. Username: Nom de l'usuari administrador.
6. Password: Clau d'accés.
7. Choose Target Directory: Carpeta del nostre equip on s'emmagatzemarà el lloc.

Després d'escriure les dades sol·licitades caldrà seleccionar l'opció Export from Sites.

Una vegada ja disposem de tots els arxius al nostre equip, podem decidir el camí a seguir:

• Si sols volem recuperar els arxius de treball, haurem d'anar a la carpeta corresponent i pujar-la a Google Drive.
• Si volem que l'estructura del 'site' siga accessible des de Google Drive (l'entrada d'aquest bloc Google Drive com a servidor web i JClic explica com podem configurar Drive com a servidor), tindrem que realitzar una sèrie de tasques que ara s'expliquen.

Execució d'un 'site' des de Drive

Partim d'un espai creat com a exemple.

Accedir

Després d'haver exportat el 'site', dins la carpeta que hem triat com a destí apareixen tres noves carpetes corresponents als apartats del lloc origen: home, el-bloc i projectes. És el moment de pujar-ho tot a Google Drive

He optat per la solució de crear una carpeta anomenada web-sitesdrive que conté tot el necessàri. Aquesta carpeta haurà d'estar configurada tal i com s'explica en Google Drive com a servidor web i JClic. Les subcarpetes tindran les mateixes característiques que la carpeta contenidora, cosa per la qual no haurem de fer cap canvi.

Obtenint l'identificador de la carpeta home (des d'on s'inicia el procés) i actuant tal i com s'explica en l'entrada abans al·ludida, ja disposem de l'adreça del 'site' (https://googledrive.com/host/0B4gFoghclW33U1JvU1pWdzZDQjA), executant-se aquesta vegada des de Drive.

Fins ací tot ha funcionat com estava previst, però cal tenir presents dos problemes que cal resoldre:

1. Codificació de la pàgina HTML

Ens podem trobar amb la sorpresa de que apareixen caràcters estranys com s'aprecia en la següent imatge.

El problema està en que el tipus de document no està declarat correctament i conseqüentment el navegador no mostra la pàgina de forma adequada.

2. Adreça correcta d'accés als apartats.

Els enllaços no funcionen. Les adreces apunten a nom de carpeta (home, projecte, el-bloc) i no a identificadors de Google Drive.


La solució als dos problemes passa per modificar el codi dels arxius index.html de cada carpeta. Podem emprar qualsevol editor HTML.

En primer lloc, abans de l'etiqueta  head  escriurem:

I després de la mateixa etiqueta (head) afegirem:

L'encapçalament de cada arxiu index.html quedarà així:

Seguidament, canviarem els enllaços a les carpetes pel seu equivalent, incloent l'identificador de Drive. En aquest exemple les modificacions són:

Home
Original: href="http://www.blogger.com/home/index.html"
Modificat: href="https://googledrive.com/host/0B4gFoghclW33U1JvU1pWdzZDQjA"

El Bloc
Original: href="http://www.blogger.com/el-bloc/index.html"
Modificat: href="https://googledrive.com/host/0B4gFoghclW33Q0RRUGttdGEwZ0k"

Projectes
Original: href="http://www.blogger.com/projectes/index.html"
Modificat: href="https://googledrive.com/host/0B4gFoghclW33b3NQeEV5NkZlY1U"


Una vegada realitzats tots els canvis, disposem d'una versió totalment operativa del 'site' original funcionant des de Google Drive. Si volem anar més enllà, podem modificar el disseny (emprant colors,, afegint estils CSS,...).

Veure exemple

Google Drive com a servidor web i JClic

Entrada modificada per:

Jclic, HTML5, Drive, Sites

Aquesta entrada consta de dues parts:

• Google Drive com a servidor web.
• JClic des de Google Drive.

Google Drive com a servidor web

Als avantatges que ofereix Google Drive cal afegir-ne un de nou: la possibilitat d'aprofitar el lloc com a servidor web on allotjar les nostres pàgines.

Aquesta eina resulta molt interessant per a que els alumnes s'inicien en l'elaboració de pàgines web.

El procés per a fer servir Google Drive com a servidor és el següent:

1. Accedir a Drive amb un compte Google.
2. Crear una carpeta on emmagatzemarem tots els arxius necessaris.
3. Configurar aquesta carpeta com a pública al web (qualsevol usuari d'Internet pot cercar i visualitzar).
4. Pujar els arxius necessaris per al correcte funcionament de la pàgina. L'arxiu d'inici ha de ser necessàriament index.html.
5. Obtenir l'identificador públic, bé de la carpeta, bé de l'arxiu index.html.
6. Afegir aquest identificador al final de la següent seqüencia: https://googledrive.com/host/
7. Podem acurtar l'adreça emprant Google url shortener (eina comentada en aquest bloc dins l'entrada Acurtar url i més ...)

Les següents imatges il·lustren el procés:

Arxius emmagatzemats dins la carpeta compartida web

Arxiu index.html.

L'identificador és la sèrie numèrica situada darrere /file/d/. En aquest cas: 0B4gFoghclW33c0RnQnJPaklIdEk

Carpeta web.

L'identificador és la sèrie numèrica situada darrere /folder/d/. En aquest cas: 0B4gFoghclW33ODVnUE9zSGpGbWc

És aconsellable emprar l'identificador de la carpeta, ja que si esborrem l'arxiu index.html i pugem un de nou, el codi d'identificació canviarà i haurem de fer les oportunes modificacions allí on s'haja inclòs l'enllaç.

Finalment, els codis d'accés seran els següents:

Codi llarg: https://googledrive.com/host/0B4gFoghclW33ODVnUE9zSGpGbWc

Codi curt: http://goo.gl/sJBDS




JClic des de Google Drive

Si volem afegir continguts JClic a les nostres pàgines cal seguir el següent procés:

1. Crear una carpeta dins l'arrel de Google Drive.
2. Configurar aquesta carpeta com a pública,
3. Pujar tots els arxius (.zip) del projecte.
4. Obtenir l'identificador públic de la carpeta.
5. Configurar l'arxiu d'inici de la pàgina principal (index.html) de d'on s'accedirà a JClic inserint l'enllaç que executarà el projecte.

Els punts 1, 2, 3 i 4 ja s'han comentat abans. El codi a emprar en el punt 5 és el següent:

http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp
És la ruta del lloc des d'on s'executa l'Applet de Java. En aquest cas es tracta del lloc Zona Clic.

https://googledrive.com/host/0B4gFoghclW33RzJGZG5KajlGVmc/inici.jclic.zip
És la ruta de l'arxiu inicial del projecte JClic. Cal recordar que 0B4gFoghclW33RzJGZG5KajlGVmc és l'identificador públic de la carpeta i que inici.jclic.zip és l'arxiu inicial del projecte.

Nom de l'enllaç
És el nom que li volem donar a l'enllaç.

Si volem simplificar totes les rutes emprarem Google url shortener obtenint el següent codi:

Al final de l'entrada s'inclou un l'enllaç a una pàgina d'exemple que il·lustra tot el que fins ara s'ha comentat. Aquesta pàgina conté els accessos a cadascun dels apartats del bloc i un accés específic que executa un projecte JClic.

Aquest projecte és la primera publicació del Seminari d'Informàtica de Castelló i ofereix diferents continguts i activitats sobre les festes de La Magdalena. Festes que aquesta setmana s'estan celebrant, van començar el dia 2 de març de 2013, finalitzant el dia 10 d'aquest mateix mes.

Veure exemple

Acurtar URL i més...

Moltes vegades, més si emprem xarxes socials com Twitter, necessitem acurtar l'adreça (URL) de la pàgina que volem comentar o a la que volem adreçar a qui ens llig.

Per defecte, plataformes com Twitter acurten de forma automàtica les adreces (on es quedarien els 140 caràcters si cada URL apareguera de forma exacta?), però també existeixen diferents llocs on ens ofereixen la possibilitat d'acurtar enllaços: XURL.es, TinyURL.com, Ow.ly, Bit.ly, ...

Atenent a la senzillesa, a la manca de publicitat explicita i a la possibilitat d'aprofitar els avantatges que ofereix si accedim amb un compte de Google; cal destacar Google url shortener.

Tenim dues possibilitats d'accés:


1. Accés anònim.

Accedint sense identificar-nos amb un compte de Google, simplement haurem d'introduir l'adreça de la pàgina  i, després de realitzar les oportunes comprovacions de que no es tracta d'un accés automatitzat, veurem l'enllaç curt al lloc triat.

2.Accés amb un compte de Google.

Després d'identificar-nos amb l'usuari i la clau del nostre compte Google, podrem acurtar l'adreça de forma semblant a l'accés anònim, però ara gaudirem dels següents avantatges:

a) Emmagatzematge d'adreces acurtades amb indicació d'URL llarga, d'URL curta i recompte d'accessos ("clicks") mitjançant l'enllaç curt.

b) Tractament estadístic i codi QR.

Aquesta eina pot emprar-se de forma complementària per tal de desenvolupar projectes TIC i TAC en la tasca docent.

iPau: TIC, TAC i valors

   iPau és el projecte del Tercer Cicle d'Educació Primària del CEIP Tombatossals de Castelló amb el que es commemora el Dia de la Pau (30 de gener).


EL NOM

   Jugant amb el nom d'alguns dispositius tàctils de gran actualitat (iPad, iPod, iPhone) i amb el significat en anglés (jo, pau); naix iPau.


ELS OBJECTIUS

   El principal objectiu del projecte és integrar les TIC i els processos TAC en totes les àrees del currículum escolar, amb l'explícita intenció de fugir conscientment de la percepció de les Tecnologies de la Informació i  la Comunicació com a simple eina de repàs o reforç, convertint-les en Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement.

   El segon objectiu fonamental és impulsar la participació de tota la societat en projectes educatius que, com iPau, van més enllà dels límits estrictament formals dels centres escolars.

   Altres objectius són:

1. Fomentar la col·laboració dins i fora del centre.
2. Impulsar el treball en equip en entorns digitals.
3. Aprofundir en l'ús de les eines que s'integren en el projecte GApps (Google Apps for Education) que es desenvolupa al centre.
4. Convertir el resultat de projectes virtuals en realitzacions reals.
5. Emprar el major nombre possible de tècniques d'aprenentatge i coneixement des de diferents àrees del currículum escolar: Plàstica, Llengua (Expressió oral i escrita), Matemàtiques, Coneixement del Medi i Educació en Valors.

LES ACTIVITATS
 
1. Període de participació: Del 14 al 17 de gener de 1013.

   Amb l'us d'un codi QR (que es penja en diferents llocs del centre) i la inserció de diferents enllaços dins la pàgina web, s'anima a participar a tota la societat, concretament a la comunitat educativa del CEIP Tombatossals.

2. Recollida de dades.

   Cada participant escriu una o varies paraules de pau que directament són enregistrades mitjançant un formulari.

3. Creació del núvol de paraules

   Després de revisar les dades, les paraules s'incorporen a un document que es comparteix amb tots els alumnes del cicle mitjançant la intranet (GApps). Amb aquestes paraules es crea el núvol principal i la resta de núvols del projecte.

   Les eines emprades en la creació dels núvols són:

1. Tagxedo: Ofereix una gran varietat de dissenys però el seu funcionament no és l'òptim en entorns Linux com ara ho és Lliurex.
2. Worditout: Amb menys possibilitats de creació, funciona perfectament en entorns Windows i Linux i no requereix registre previ.

   Altres eines: wordle / tagul.

   A partir del núvol principal del projecte i utilitzant eines d'impressió en mosaic, es construeix el gran núvol que es penja a l'entrada del centre.

   De forma individual o col·lectiva, els alumnes dissenyen diferents núvols.

 

4. Més activitats

   Unint els treballs realitzats en Plàstica, en Llengua i en Coneixement del Medi, s'edita un vídeo que replega el sentiment de Pau.

 
   El llistat de paraules serveix de base per a treballs de tractament estadístic de dades dins l'àrea de Matemàtiques.



EL RESULTAT

   Podeu veure el resultat accedint a la pàgina web del centre.

Accés al lloc web del projecte

CONCLUSIÓ

   Veure les TIC com a recurs de reforç o repàs, és una forma de reduir considerablement el potencial de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació dins l'àmbit educatiu. L'ús de les TIC dins projectes TAC multidisciplinaris enriqueixen les actuacions pedagògiques i allunyen de l'escola models educatius estàtics i passius.

   iPau és un exemple d'allò dit al paràgraf anterior i està immers en una línia d'actuació docent que integra les TIC i les TAC dins una escola pública i de qualitat.

Apps, Tauletes Tàctils i Ordinadors

Cada Nadal són menys els xiquets i adults que no tenen una tauleta tàctil al seu abast. Les tauletes tàctils s'estan fent populars pet tot arreu i la quantitat d'aplicacions dissenyades per a executar-se en aquestos dispositius va en augment.

En el cas de dissenyar aplicacions per a dispositius tàctils, si volem accedir a la gran quantitat de programari que existeix o si el nostre objectiu és provar el comportament de dissenys web funcionant dins l'entorn de tauletes digitals, és necessari disposar al nostre ordinador d'un emulador Android (AVD - Android Virtual Device - Dispositiu Virtual Android).

AVD en Windows

1. El primer pas és assegurar-nos de que disposem del programari Java necessari. Podem comprovar-ho des d'ací.  Aquest enllaç també és vàlid per a equips funcionant amb Linux.

2. Després cal baixar el fitxer comprimit que conté els arxius necessaris per tal d'instal·lar el nostre AVD. Podem accedir des d'ací (suposadament la pàgina hauria d'estar traduïda, però, en el moment d'escriure aquesta entrada, la traducció sols afecta a un percentatge mínim del contingut).

Si el lloc ha detectat el nostre sistema operatiu, apareixerà l'enllaç de baixada a la part dreta de la pantalla ("Dowload SDK - ADT Bundle for Windows", per exemple), en cas contrari, o si volem triar una altra opció accedirem a l'apartat DOWNLOAD FOR OTHER PLATFORMS (adt-bundle-windows-x86.zip, adt-bundle-windows-x86_64.zip,  adt-bundle-mac-x86_64.zip, adt-bundle-linux-x86.zip, adt-bundle-linux-x86_64.zip,...). ADT correspon a Android Development Tools, Eines de Desenvolupament d'Android.

3. Una vegada disposem del fitxer comprimit al nostre equip, extraiem els diferents arxius. Apareixen dues carpetes i un arxiu executable (sols en Windows): carpeta "eclipse", carpeta "sdk" i arxiu "SDK Manager.exe". Cal aclarir que SDK són les inicials de Software Development Kit (conjunt d'eines per a desenvolupar programari), cosa per la qual el paquet comprimit conté molt més que el simple AVD; per exemple amb els instruments d'Eclipse podem confeccionar programari propi per a ser executat en Android.

4. Executant "SDK Manager.exe" s'obri una finestra amb dues pestanyes (Packages i Tools). En la primera apareix la llista del diferent programari que podem instal·lar (cada vegada que accedirem a SDK Manager.exe s'actualitzarà aquesta llista).

Per avaluar el comportament del Dispositiu Virtual Android s'han instal·lat els següents paquets de programari:

• Versió 4.2

Opcions predeterminades:

• Android SDK Tools 

• Android SDS Platform-tools

• SDK Platform

• ARM EZBI v7a System Image

• Android Support Library (Extres)

Opcions triades:

• Google Play Services

• Google USB Driver

• Intel x86 Emulator Accelerator (HAXM)

4. Ara tenim que configurar el nostre dispositiu tàctil. Accedim a la pestanya Tools, triem Manage AVDs i s'obri una finestra amb dues pestanyes. La primera, Android Virtual Devices, conté els diferents dispositius que podem configurar. La segona, Device Definitions, ens presenta una llista de diferents dispositius prèviament establerts (Nexus, Nexus One, Galaxy Nexus,...). Podem configurar el maquinari segons les nostres preferències, però l'opció més ràpida és triar un dels dispositius de la llista Device Definitions.

5. Si, per exemple, hem triat AVD_for_Galaxy_Nexus_by_Google, veurem que apareix dins la finestra Android Virtual Devices. El seleccionem i premem el botó Start. En pocs segons tindrem a l'abast una finestra amb la nostra tauleta tàctil totalment operativa.



AVD en Linux

Cal seguir els punts anteriors 1 i 2, triant el programari adequat per a Linux. Veurem que al descomprimir el fitxer "zip" sols apareixen les carpetes "eclipse" i "sdk".

1. Accedim a la carpeta "sdk" i obrim la subcarpeta "tools".

2. Executem en un terminal l'arxiu "android" i ja disposarem de la finestra Android SDK Manager (punt 4 de la llista anterior).

3. Sols caldrà seguir allò dit en els punts anteriors 4 i 5.


Una vegada disposem de la nostra tauleta tàctil, podem observar que és totalment operativa però que, al tractar-se d'un dispositiu virtual, no apareix la icona de l'aplicació Google Play, cosa per la qual no podrem instal·lar cap aplicació des del lloc de Google. Aquesta aparent dificultat pot solucionar-se  bé exportant les aplicacions al format 'apk' des del nostre telèfon mòbil o accedint a diferents opcions que podem trobar a Internet (instal·lant programari d'origen divers).


Aplicacions apk

Els arxius amb extensió 'apk' són paquets de fitxers. Aquest format és una variant del format JAR de Java i s'empra per a la distribució i instal·lació de components empaquetats per a la plataforma Android.

No resulta fàcil trobar llocs des d'on baixar aplicacions per a Android fora de Google Play (una alternativa és AppBrain). Algunes de les imatges que composen la presentació que més avall resum el procés d'instal·lació d'un dispositiu tàctil virtual són captures d'aplicacions baixades des de:

ANDROIDzone.org

accegal.org

Instal·lació d'aplicacions amb format 'apk'

Per tal d'instal·lar una aplicació amb format 'apk' necessitem l'arxiu "adb.exe" (en el cas de Windows) el qual es troba dins la carpeta "platform-tools" allotjada dins "sdk". Des d'una finestra de consola (símbol de sistema) caldrà escriure adb install ruta_aplicació.apk. En els sistemes Linux caldrà executar també des de consola el mateix arxiu.

L'aplicació insta·lada es manté mentre estiga operatiu el dispositiu virtual. Si volem desinstal·lar haurem d'executar també l'arxiu "adb" amb el paràmetre uninstall.

Publicar amb facilitat: Pen.io

Pen.io

   Moltes vegades necessitem llocs per a que els nostres alumnes allotgen les seues pròpies pàgines. La gran majoria d'espais gratuïts requereixen d'un registre previ que comporta un compte de correu electrònic.

   Des de Pen.io podem crear el nostre propi lloc sense necessitat de registre i amb una gran facilitat d'ús.

Accés

Instruccions bàsiques

(creat amb Pen.io)

Programar correus Gmail

   De vegades necessitem redactar un correu i no enviar-lo en eixe mateix moment. Existeixen diferents complements que ens permetran realitzar aquesta acció.

   Els complements s'instal·len al navegador que emprem. Una vegada correctament afegits, disposarem de variables temporals per tal de decidir quan s'enviarà el nostre missatge.

   Complements:

   Boomerang

   S'instal·la des del navegador emprat (de moment no es disposa de versió per a Explorer). Podem programar  data i hora específiques, a més també podem automatitzar el reenviament si no responen al correu o, en el cas contrari, si responen. El límit està en 10 correus al mes, emprant la versió gratuïta.

Instal·la

   Righ Inbox

   Fins ara funciona amb Firefox, Chrome i Safari. Igual que Boomerang, la versió gratuïta està limitada a 10 correus al mes.

   Incorpora, entre d'altres, l'opció de justificant de recepció dels missatges que enviem.

Instal·la en Chrome

Instal·la en Firefox

Instal·la en Safari